Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

175 anys de l'actual divisió provincial espanyola

maiorica | 16 Febrer, 2008 23:03

Del primer intent ja fa gairebé dos-cents anys, durant la dominació napoleònica. El rei Josep I Bonaparte encarregà el 1810 una nova divisió administrativa del regne, que fou dividit en 38 prefectures, imitant el patró francès dels departaments.

Espanya: divisió de 1810

Aquest ignorava totalment les característiques històriques i culturals, i es fonamentava sobretot en criteris geogràfics (tal com els departaments francesos). Tanmateix, mai es va arribar a aplicar en la pràctica. Ni tan sols fou aprovat: l'estat d'excepcionalitat política i militar espanyol ho va fer impossible. 

Poc després, a l'altre bàndol el polític i geògraf mallorquí Felip Bauzà i Cañas (1764-1834) va elaborar una nova divisió a requeriment de les Corts de Cadis. La va enllestir en 1813, amb els francesos pràcticament derrotats; però el retorn de Ferran VII va impedir la seva aplicació.

Espanya: divisió provincial (1822)

Sí va ser aprovada en 1822, durant el Trienni Liberal (1820-1823), però no va tenir més que un any de vigència en retornar la monarquia absoluta al país. Pot dir-se que, a diferència de la feta pels afrancesats, la divisió de Bauzà era més acurada i respectuosa amb els antics regnes peninsulars.

Finalment, la divisió de Javier de Burgos (1778-1849). Després de la mort de Ferran VII, fou nomenat ministre de foment. Als pocs mesos, elaborà el Reial Decret, que signat a finals de novembre de 1833 per la nova reina Isabel II va instaurar una divisió provincial amb 49 províncies i 15 regions que va fer fortuna, i indubtablement és hereva de la divisió planejada per Bauzà vint anys abans.

Divisió provincial de 1833

La divisió provincial ha perdurat durant els 175 anys següents, i és una de les característiques territorials de l'estat espanyol que ha sobreviscut ininterrompudament fins els nostres dies. Llevat d'alguns retocs mínims i de la partició de les Canàries en dues províncies diferents en 1927, pràcticament el patró segueix igual. En canvi, les regions (sense cap paper administratiu) van ser radicalment modificades durant la transició, i convertides en les actuals autonomies.

Regions espanyoles (1833)

Totes elles estaven inspirades en el llavors novedós model francès, centralista i liberal, que racionalitzava i unificava el territori amb una única divisió; però que no esborrava els antics regnes. Els criteris de les províncies eren: una extensió que permetés arribar a la seva capital en un dia des de qualsevol punt, densitat poblacional, i tenir una forma coherent. Sobre ella es va estructurar tota l'administració de l'actual estat: governadors civils, partits judicials, circunscripcions electorals, prefixos telefònics, matrícules de turismes, codis postals...

Però en molts aspectes s'ha quedat antiqüada. Les distàncies no són tan difícils de superar com abans, ni la densitat poblacional és la mateixa que en 1833, ni totes les grans ciutats espanyoles actuals són capital de província. Les autonomies són la base actual de la vertebració de l'estat, i les províncies tenen un escàs paper executiu. A més, altres divisions territorials (eclesiàstica, militar, orogràfica) no es van amotllar a la provincial.

Crec que cal superar un model administratiu que s'ha anat quedant antiquat, buit de contingut, i que fou creat en una Espanya que no té absolutament res a veure amb l'actual en tots els aspectes. Sent fill d'un règim centralista i liberal-burgès, les províncies espanyoles haurien de passar a millor vida i sustituir-les per divisions administratives fetes per les pròpies autonomies.

Vegueries catalanes

En alguns casos ja són una realitat: els consells a Balears, i els cabildos a les Canàries. En altres ja funcionen: les vegueries a Catalunya, o el Plan de Comarcalización a l'Aragó. Algunes autonomies podrien limitar-se a canviar la denominació de les seves províncies, com el País Basc. Altres, uniprovincials com Cantàbria o La Rioja, potser no els hi caldria.

També seria l'oportunitat de pagar un deute amb grans ciutats que secularment s'han sentit agraviades amb la divisió provincial actual. El cas paradigmàtic és Cartagena.

Futura provincia - cantón de Cartagena?

Però també amb altres ciutats importants com Vigo, Jerez, Mérida, Santiago de Compostela, Calatayud, Linares, o Talavera. També cada autonomia podria donar un nom específic a les seves circunscripcions; apart de les vegueries catalanes tindríem els cantons murcians, els partidos castellans i lleonesos, les juntes basques...

També podria aprofitar-se per resoldre el cas dels petits enclaus geogràfics com Treviño (Burgos, dins Àlaba) i Ademús (València, però vinculat a Terol), que demanen una resolució des de fa temps pendent pel immobilisme de la divisió provincial actual.

Divisió en departaments de França

Algú podria dir que a França els departaments porten funcionant des de 1792, i res indica que puguin canviar. Però a França es van establir pràcticament el doble de circunscripcions, quan l'estat francès és només lleugerament més gran que l'espanyol. D'aquí que suporti millor el pas del temps, en ser més "precís". I el seu centralisme orgànic pràcticament no ha canviat, apart d'estar tradicionalment molt millor organitzat que el peninsular.

I com era Espanya abans de tots aquests intents administratius motivats per a reorganitzar la seva configuració interna? bé, aquí teniu el panoirama devers 1800. Sobren comentaris.

Espanya: divisió de 1800

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS