Majorment Catatònic

Passats més de trenta anys, les principals institucions executives i legislatives de l'Estat Espanyol necessiten una remodelació, o almenys, desenvolupar-se un debat de cara a de la seva revisió.

Aquí us esbosso algunes pautes que em semblen rellevants:

1.- El Senat

Per a convertir-se en una veritable cambra territorial, necessita substituir la seva Llei Electoral majoritària per una proporcional (com la Llei D'Hondt al Congrés), facilitant l'entrada de les minories locals que no tinguessin accés ni pes al Congrés. La circumscripció provincial ha de ser substituïda per l'autonòmica per a complir la seva territorialitat. Pot mantenir un mateix nombre de senadors per cada circumscripció com fins ara (segons siguin províncies, illes o ciutats autònomes), però augmentant el seu número en cada cas. Els senadors designats pels parlaments autonòmics es mantindrien amb el criteri actual o similar, i obtindrien categoria de senador els presidents autonòmics.

2.- Eleccions presidencials

Serien a doble volta i separades de les legislatives, dissociant l'elecció a la presidència dels representants a Corts: votar un partit no suposa necessàriament donar suport al seu candidat i viceversa, com s'ha demostrat en nombroses enquestes i sondejos d'opinió. Les legislatives han d'incorporar llistes obertes al Congrés, i mantenir-les com fins ara en el Senat.

3.- Eleccions diferenciades a la Presidència, al Congrés i al Senat

Totes tres haurien de convocar-se en dates diferents per a evitar que s'influeixin entre elles -ja fossin separades per uns pocs mesos, o només per setmanes. Això revaloritzaria el paper de cadascuna de les institucions per separat, i evitaria la desvirtuació de l'essència representativa de cadascuna. Tal com passa avui amb el Senat, supeditat al vot del Congrés; o del mateix Congrés, condicionat a l'elecció del President del Govern.

4.- Elecció directa de presidents autonòmics i batles

Amb o sense segona volta és un tema que pot estudiar-se, encara que implicaria dificultats de governabilitat en molts casos, en no coincidir els dirigents escollits amb les majories existents en els parlaments i consistoris sorgides de les votacions i pactes posteriors.

5- Aplicació comuna de pautes electorals

En els parlaments autonòmics, diputacions provincials, institucions insulars i ajuntaments ja s'aplica la Llei Electoral D'Hondt, però de manera irregular. Per exemple, el percentatge mínim per a obtenir representació en els parlaments autonòmics varia segons interessos polítics (com va fer Gabriel Cañellas el 1995, per intentar foragitar UM del Parlament). O en el cas d'Euskadi, les circumscripcions no tenen un pes proporcional a la seva demografia. Això si: les autonomies haurien de substituir les províncies per demarcacions pròpies, tal com vàrem desenvolupar a Balears amb els Consells, o a les Canàries amb els Cabildos.