Majorment Catatònic

He assistit a les Jornades dedicades
A la poesia de Maria Antònia Salvà,
Dona de llinatge i poetessa de nom.
Acudí per son renom, cercant viatge
De bondat i dolç remor, melosia
I seuada tendrinor, miratge i veritat.

Res més restava en oir sos mots,

Si no exhalar sospiralls de clarinor,

En sentir els profunds i incisius batecs,

Que pic a pic esmolaven la pedrosa grisor

De la ignorància satisfeta, ara esguerrada,

Amb el rusc del roent i remot robí.

Tres dies de jornades, devot cenacle

I retuda deixeblesa, honrós privilegi

essent qui peca golafre per la paraula.

Amb verbollor, recitança i glosia,

D'entusiastes amants que s'extasien

Devora preuat tresor d'ambrosia.

Tot sentir la paraula era feta mel,

Música falera, aliment de fraula,

Estant a Sa Llapassa de Llucmajor.

Possessió de joia i de venturor,

Arrelada en la ruinor del temps viscut

Romàs en la vera llum dels manuscrits.

Jaç poetejat, teranyinat per sa troca

Que enteixina aquesta irreal infinitat.

Móns amagats sota sa mateixa sona,

Encolomats i fruïts per poetes reus

De son alè, de son manament hereus

I àgores del present, en versos invocants.

Pres per Madó Salvà, no veia ma crida

Mai tan sentida fora de mon cor,

Del prec d'enuig que lloa la seva lira,

Forassenyat desig de pus vida voler

Per mor de qui, essent finat llur cos,

Reviu del combat i son embat ens crida!