Majorment Catatònic

En rigurosa exclusiva, i després d'innumerables esforços, he aconseguit gravar amb un micròfon ocult els conceptes clars que mouen al 40% de la població balear a votar el Partit Popular.

Vaig provar amb un sabatòfon (o millor dit, una xancle-tòfona) i unes Ray-Banòfones. Tot inútil. Només vaig aconseguir sortir-me'n quan vaig convidar a una mariscada al votant en qüestió, agafat a l'atzar de qualsevol zona en urbanització o requalificació. 

Sort que tinc bones cames i vam poder fugir sense pagar. Ell va sortir primer, en veure que em faltaven dos euros per abonar el compte. Heus aquí el resultat:

No deixis que la notícia espenyi una bona realitat.

La família biològica no l'esculls, la famiglia sí. La primera pot fallar-te; la segona no. Ni els pots fallar.

El partit premia la fidelitat per una causa comú. La causa és el partit.

El partit és tan benigne, que et proporciona una cobertura laboral i social tot i que no tinguis capacitats ni estudis per exercir-ne. Si no arribes a polític, sempre podràs ser funcionari.

La corrupció és un eufemisme pejoratiu, inventat els mitjans de comunicació en mans dels altres partits per fer-nos mal.

Els casos de "corrupció" són criticables per la manca de discreció en els guanys, i l'excés d'ambició d'alguns companys de partit.

El meu vot no és captiu ni està comprat. El meu vot col·labora al meu benestar personal.

El silenci és la norma. Demà et poden calumniar a tu i tots callaran per tu. Confessar significa trair la famí(g)lia, i passaràs a ser un apestat.

(Ara entenc la permanent cara de mala llet que té: és molt dur convéncer a tothom que la realitat és una altra i inventar-te-la cada dia. I a sobre no saber fer res de res... que no tenien cap plaça de funcionari a Valldemossa?) 

Aquestes pràctiques només són criticables per no saber gestionar els guanys obtinguts, i no pensar en els companys de partit que venen darrere.

Els delictes són fruit d'una lectura massa rígida de la llei i violen la presumpció de innocència. Són fruit de manipulacions politiques que no coneixen lo nostro fer. Què saben aquests jutges i fiscals de la península...!

La imputació judicial és un mal menor: la prosperitat econòmica aconseguida ho val. No s'han de retornar els diners.

Si no som nosaltres, els altres faran el mateix. Negant-ho, els altres són els vertaders hipòcrites.

Les ideologies són conceptes utòpics antiquats, allò que val és la gestió i el dia a dia.

El deute astronòmic és causa del risc inversor. Qui no arrisca no fa res.

L'ètica i l'honradesa són conceptes interessats i manipulats per aquells que voldrien estar en el nostre lloc per fer el mateix. Una incoherència absoluta per part seva.

El catalanisme és un enemic inexistent, però molt útil per tenir una quota de seguidors que ens votin només per "ideologia" (i si s'ho creuen, millor per nosaltres).

Els mitjans de comunicació favorables com El Mundo ens doten d'un discurs ideològic sense que ho demanem, però ja ens va bé. N'Antonio Alemany és un pobre desgraciat a qui ningú fa cas, però té corda per estona. Ell solet serveix per insultar als que no son dels nostres i defensar-nos gratis amb "principios" que queden prou bé allà posats. La resta, com Román Piña pare i fill, Joan Font Rosselló o Sebastián Urbina també es creuen que fan un servei, tot i que sovint fan més nosa al creure's massa importants. Però malgrat que de vegades ens critiquin (qui s'han pensat que són aquests resabiats?), quan hagin eleccions tancaran files per la causa. Tan grans i tan pardals!

A les entrevistes respons el que vols: cap entrevistador et dirà que menteixes. No és la seva feina.

El medi ambient no està en perill. Més del 95% de les illes estan sense construir.

La cultura no és productiva. Ha d'entretenir i fer-nos feliços. Per què ens ha de fer pensar? 

La gent és massa correcta per dir-nos a la cara què pensa de nosaltres. Tanmateix farien el mateix i no han pogut: és l'essència humana.

Mentrestant, continuem fent: es tracta del meu futur i el de la meva família. Què voleu que faci?

No cal pensar, el partit pensa per mi. Què pensa el partit? el mateix que tots. La ideologia és el partit.

La causa és el partit. La seva causa és la meva causa. I mai no s'ha d'assabentar ningú.  

Com va dir algú fa temps, "haga como yo: no se meta en política".

Sovint, la còpia és pitjor que l'original.

PD: Señor Alemany, a qué espera para llamarme indocumentado, fascio catalanista, rojo o estúpido? me hace ilusión que me dedique su tiempo. Lo pondré en mi currículum vitae (a mí también me tocó, hijos míos...).