Majorment Catatònic

Durant el govern de Jaume Matas, la proliferació de mitjans de comunicació privats addictes a la seva persona arribà a ser demencial: premsa escrita, ràdio, Internet, televisió... Tots tenien un punt en comú: una gran quantitat de publicitat institucional. Un procediment totalment legal, però emprat de manera massivament sospitosa.

Són fàcils de detectar, ja que tots ells sofriren un abans i un després del canvi de govern, quan la manca de doblers públics es féu notòria. Uns han reduït la seva activitat, d'altres han desaparegut: tots ells amb una línia editorial incondicionalment favorable al Govern Matas.

Com a exemple tenim un diari gratuït nascut als inicis de 2006. Va assolir fins a 32 pàgines a tot color i vuit redactors. Els seus continguts eren un apèndix il·lustrat del BOIB, amb una presència constant de polítics del PP, i un caramull de fotografies i notícies optimistes sobre la seva gestió. Les portades eren d'un triomfalisme exultant: una lloança contínua dels grans projectes de l'era Matas, o dades estadístiques sempre optimistes que poc o res tenien a veure amb l'actualitat. Les cartes al director venien escrites per tres persones, que "casualment" feien escrits d'opinió a favor del PP. L'oposició gaudia de menys espai, i en portada només apareixia negativament. I cap contingut en català, fet inèdit en cap altre publicació periòdica.

Després del canvi de govern, tot va anar canviant: la publicació va passar a ser setmanal, i actualment és quinzenal. Ja només té dos redactors i la meitat de pàgines (bona part són un suplement immobiliari). De notícies no arriba a quatre pàgines. Sembla abocat a una desaparició lenta i humiliant, i potser el voluntarisme del seu equip o amagar l'oportunisme de la seva aparició el mantenen viu.

Medis així sorgiren com bolets per fer apologia del Govern Matas; allà ells amb la seva dubtosa professionalitat. Però no podien basar la seva supervivència en els seus propis recursos? Què hem de fer davant aquestes pràctiques clientelars de mitjans afins amb finançament institucional encobert, a canvi de fer passar propaganda i manipulació per informació fidel al govern de torn? Ja anem prou servits de mitjans addictes a polítics i partits, si a sobre hem de finançar-los amb els nostres impostos.

PD: Text refet d'una carta al director molt més explícita quant a noms, que cap dels diaris on l'he enviada m'ha publicat (i ja fa dies). Veurem si amb això tenim més sort. No diuen que hi ha llibertat d'expressió? pensava que la censura prèvia no estava en vigor.