Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

La ciutat peatonal: o el cotxe, o nosaltres

maiorica | 20 Gener, 2009 23:21

Els processos de peatonalització a les principals ciutats europees sempre han patit un rebuig inicial per part dels col·lectius afectats. No tant pels perjudicis objectius que aquesta pugui comportar, sinó per la immediatesa de les incomoditats que hi suposaria.
 

Sempre és preferible mantenir situacions on sense tocar res els inconvenients són presents, a escometre un procés de canvi ple d'incomoditats on les millores i els beneficis estan per descobrir. Plantejar qualsevol peatonalització com una "guerra al cotxe" és exagerat: s'ha aplicat al casc antic de moltes ciutats o a vials concrets, i els seus residents sempre milloraren la seva qualitat de vida.

A les grans ciutats aquests processos sempre han patit trasbalsos, especialment per la incomoditat que duen afegides les obres a escometre, i pels posteriors canvis dels hàbits en matèria viària i d'aparcament dels propis veïns. Els comerciants sempre s'hi mostren inicialment en contra pels problemes d'accesibilitat als comerços durant les obres, i els veïns pels sorolls i els problemes d'aparcament. Però una vegada acabada la reforma els efectes solen ser més positius, al reacomodar-se la circulació del tràfic per carrers adjacents i la comoditat dels vianants per accedir-hi a peu. La majoria del veïnats afectats sempre acaben més satisfets que decebuts, quedant com a únic problema el tema de l'aparcament.

El fonament d'aquesta resistència ve de la pèrdua gradual i inconscient de la vida al carrer. És un fenomen comú a tots les grans ciutats, on el creixement de la circulació rodada pràcticament ha bandejat al ciutadà a una posició marginal al carrer, reduït a les voreres i a comptats espais propis. Inicialment era un progrés gaudir d'un mitjà de transport propi, però aquest ha modificat els hàbits socials urbans fins a "expulsar" el ciutadà del carrer. Cal prendre consciència de la cultura de carrer com un dret, com un hàbit social perdut en favor del transport privat, que ni els més grans recorden -o assumeixen resignadament com un fet inevitable-, i que la peatonalització és una via per redreçar-lo.

A Palma, la peatonalització sembla ser un ingredient essencial als "eixos cívics" projectats per l'Ajuntament (el carrer Blanquerna és un d'ells). A alguns els assustarà aquest canvi massiu (la típica "por al caos"); però hi han moltes maneres de implantació que no passen forçosament per un tancament total de la circulació. Hi han zones limitades per als veïns o transport públic, eixamplament de voreres i nous tipus de pavimentació, o carrils bici. Hem d'entendre que els problemes de circulació i aparcament sempre seran presents per molts vials que s'hi facin. La peatonalització és un perjudici menor, comparat amb la recuperació de la vida quotidiana al carrer i d'una millor qualitat de vida ciutadana. És un dret.

Comentaris

  1. Re: La ciutat peatonal: o el cotxe, o nosaltres

    Totalment d'acord amb tú Manel, Palma s'ha convertit en una ciutat plena de cotxes,hi ha massa cotxes i hi ha faltan carrers on la gent pugi passetjar.
    Els comerciants de Blanquerna creuen que amb aquest canvi perdran vendes, jo crec que no, que la peatonalització de la zona donarà més vida a les tendes.

    Esther | 21/01/2009, 09:21
  2. Blanquerna

    Me alegran Manel tus comentarios. Pero discrepacias tiene que haber en la viña del Señor. Cierto, el centro de las ciudades gana con la peatonizacion, Blanquerna no es el centro, los ejemplos de Olmos, San Miguel, Sindicato y otros demostraron que en según que calles ha funcionado, en otras del casco no, por la simple razón de que al no existir circiulación por los alrededores hace que haya circulacion peatonal. Ejemplo Vallori, Argenteria, Travesia Comercial, Sans, san Felipe Neri, otra hora calle de actividad comercial, hoy en la ruina como se esta sumando ya Velazquez. AA.VV. BONS AIRES-ARXIDUC, APOYÓ EN SU DÍA LA PEATONIZACION DEL TRAMO PADRE MOLINA-TIZIANO DE BLANQUERNA, hoy nos hemos arrepentido vecinos y comerciantes. Ante la expereciencia DECIMOS NO A LA PEATONIZACION DE BLANQUERNA.

    JOSE MARIA MULET TORRES | 21/01/2009, 11:43
  3. Re: Blanquerna

    Hola José María,

    Discrepancias las hay en todas partes, como ha de ser. Aunque la recepción por parte de vecinos y comerciantes en este caso, como mínimo, dispar.

    Si AAVV Bons Aires se muestra crítica, la AAVV Santa Pagesa es más receptiva,

    http://avsantapagesa.blogspot.com/

    Discrepancias, sí; pero contando con todas las versiones. Eso es lo que hago.

    Manel | 25/01/2009, 12:57
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS