Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

El misterioso independentismo de las islas X

maiorica | 04 Agost, 2009 23:45

El pasado mes de marzo apareció publicado en Cataluña un estudio sociológico del perfil medio del independentista catalán. En él se reflejaban datos muy curiosos, como que uno de cada tres tiene el castellano como lengua materna, o dos de cada diez han nacido fuera de Cataluña, lo cual sin duda rompe muchos tópicos.
 
Esto me llevó a preguntarme cuál es el perfil del independentista balear.

Primero hemos de llamarlo independentista X, pues para ellos el término "Baleares" es una imposición del Estado (con permiso de los honderos): hemos de decir "isleños", so riesgo de confundirnos con los canarios, chipriotas o aleutianos. Alguien debería decirles que la figura de los ayuntamientos la trajo Felipe V y que el concepto actual de "Estado" viene de Franco.

Pero es igual: Baleares, caca.

Tampoco podemos hablar de independentismo como ideología y activismo propios. En realidad ha derivado hacia una "deslocalización-de-la-metrópoli", es decir: cambiar Madrid por Barcelona, y sustituir una plácida sumisión por otra más cercana geográfica y culturalmente, pero sumisión al fin y al cabo.

El misterio se acrecienta al defender la pertenencia a los Països Catalans sin previamente vertebrar el archipiélago (-balear-), a la sazón más factible. Si ambas entidades no existen, cuesta entender por qué hay que renunciar a aproximar a las islas ente ellas y en cambio identificarnos con Valencia o Cataluña, defendiendo lo difícil y descartando lo fácil.

Y en Cataluña? no saben nada de esto. Es más, lo que conocen mejora lo existente: creen que somos un país vertebrado, sin complejos y con personalidad propia. Ni los soberanistas catalanes más acérrimos plantean una "anexión invasiva" de las islas.

Son precisamente los "catalanes de Mallorca" (sic) quienes se dejan llevar por el “agregacionismo” al Principado, manteniendo las actitudes acomplejadas y sumisas de siempre basadas en primitivas filias y fobias, cambiando la rojigualda por la estelada, sin desarrollar un pensamiento social o intelectual verdaderamente transformador.

En 15 años este “independentismo” nunca ha llegado a un 1% de apoyo electoral. Encima dinamita el tradicional nacionalismo balear, dividiéndolo o llevándolo a la abstención, con una presencia que nunca pasa de testimonial. En resumen: una X muy pequeña, nada nuevo, y sobretodo un estorbo.

Comentaris

  1. Re: El misterioso independentismo de las islas X

    Per què "estorbam" si som (segons tu) tan poquets i tan simples?
    Fas bé de no casar-te, però sobretot, no et reprodueixis.

    Un català de Mallorca | 05/08/2009, 09:32
  2. Re: El misterioso independentismo de las islas X

    Bon dia Manel, sempre resulten gratificants els teus articles al blog, i ses teves cartes a la premsa. Des de la meva humil posició de lector diari de premsa t'animaria a no deixar de fer-ho, de veritat.

    En relació amb aquest post, estic molt d'acord amb tu en els trets generals. L'independentisme atrau molt l'atenció, però crec que només mos fixam en els casos particulars i mos oblidam que el que es tracta de negar és la idea d'Estat i d'Estat-nació. En un llibre sobre nacionalisme en el qual participava Savater (que no m'inspira cap credibilitat, però amb bons arguments)es deien coses com aquesta:
    "Es decir, en este bendito país nuestro, probablemente por culpa de Franco -como todo lo demás-, que hizo que, de alguna manera, el nacionalismo, al ser antifranquista, tuviera una cierta relación con las señas de izquierda, se ha perpetuado esta idea y ahora hay modestos descerebrados en nuestro país que se consideran de izquierdas y que piensan que ser nacionalista es más progresista que ser partidario de un estado constitucional pluralista en España, cosa de abismal misterio para mí". Supòs que quan diu nacionalista, podriem també pensar en l'independentisme. També un historiador i politòleg català, Josep Mª Colomer, va escriure una cosa pareguda al llibre "Contra los nacionalismos": "(...) algunos sectores procedentes del marxismo catalán se decantaron, ya entrados los años setenta, por utilizar un concepto de nación asociado sobre todo a un proyecto político, de Estado"; a més critica la idea de nació al llarg dels segles, més pròpia dels conservadors.

    Com diuen alguns, el nacionalisme és sempre un nacionalisme "contra", i en el cas de l'independentisme és ben clar. No crec que el tema de l'independentisme ni el "problema catalán" que deia Ortega siguin cap problema, sinó opcions i punts de vista a tenir en compte, sempre respectant els mecanismes de les majories i la legalitat. Per això no crec que siguin cap estorbo, perquè "Cuando se encuentran personas que forman una excepción en la aparente unanimidad del mundo sobe cualquier asunto, aunque el mundo esté en lo cierto, es siempre probable que los disidentes tengan algo que decir que merezca ser oído, y que la verdad pierda por su silencio".

    Salut, Manel i molt bon estiu.

    Eli | 05/08/2009, 09:43
  3. Re: El misterioso independentismo de las islas X

    Hola Eli,

    A grans trets no critico el "què", sinó el "com". Personalment no compartesc l'independentisme, però em sembla una idea perfectament defensable com qualsevol altre. Res a dir. I encara més: estic tip de la constant criminalització del nacionalisme que se'n fa per sectors que ho són encara més, però amb el nacionalisme d'Estat.

    El que critico és la manera de dur-lo a terme a ses Illes. Mai no han passat de dos mil votants: això, després de 15 anys, és un fracàs i els converteix en una formació política residual. Puc equivocar-me amb les meves valoracions, però les xifres canten.

    Crec que s'han importat els mateixos patrons dialèctics des de Catalunya, adaptant-los a la realitat política balear amb tots els seus vicis. Com a resultat, l'independentisme és una qüestió de fe, sense convèncer. L'alternativa és ideológica en els dogmes, però no en la manera de fer les coses. I ja anem sobrats a ses Illes de "capelletes", dogmatismes i política de baixa estofa.

    Gràcies per seguir-me. Crec que tinc corda per estona, les vacances m'han anar bé per carregar piles.

    Manel | 05/08/2009, 10:09
  4. Re: El misterioso independentismo de las islas X

    Gràcies, Català de Mallorca, per preocupar-te per la meva salut. Pensava aprofundir una mica més en el perfil habitual del radicalisme ideològic (fos de l'extrem que fos, que tanmateix els extrems s'hi toquen), però m'has llevat molta feina exemplificant l'estereotip que volia mostrar. Crec que el teu testimoni, nu i cru, val més que qualsevol descripció.

    Pel que fa a l'estorb, la raó és ben senzilla. El govern balear canvia o es manté per un escàs marge de vots (mil o dos mil, aprox). Els vots d'aquest independentisme "alla catalana" han estat claus pel canvi del 2007, tant com l'abstenció de la dreta espanyolista als mateixos comicis.

    Són pocs, però del seu concurs depén tot un govern. Tant, que han pecat d'arrogància en foragitar el PSM de les passades europees, un fet que pot significar l'inici del seu ostracisme. Espero que sigui així, perquè s'ho estan guanyant.

    Manel | 05/08/2009, 10:27
  5. Re: El misterioso independentismo de las islas X

    Ni caso al del primer comentario.
    Yo si tuviera un laboratorio sacaría infinitas réplicas tuyas.

    Fauno | 07/08/2009, 14:27
  6. Re: El misterioso independentismo de las islas X

    Se agradece el cumplido, pero prefiero el método artesanal. Suele ser menos frío y más agradable.

    Manel | 07/08/2009, 15:49
  7. Arte-sanos

    Lo dejaremos en una multicopista, más romántica también que la fotocopiadora integrada en pack.

    Fauno | 09/08/2009, 17:01
  8. Estorat

    Com independentista he quedat bocabadat, estorat, sorprès i al.lucinat d'aquest article. El primer que et podría dir és que no som cap misteri, si ens vols conèixer segurament trobaràs amics, organitzacions o partits politics que et poden explicar qui som i que pensam, això si realment t'interessa. En tot cas, si no coneixes cap independentista, et recomano, també a tots aquells que llegiu aquest blog, alguns llibres sobre el tema escrits per illencs. Per cert això de balears caca ho deuen pensar els nins del video, suposo, ja que hi ha gent que sempre hem cregut, revisa llibres d'història, que les illes balears són Mallorca i menorca i les illes pitiüses eivissa i formentera¨. Independentment d'això, és la terra a on visc i que estim i no la meva "caca".
    - La catalanitat de les mallorques (1916)de Pere Oliver Domenge.
    - La identitat reeixida de Bartomeu Mestre
    - Els Països Catalans. Un projecte articulable de Bernat Joan.
    Segurament després de llegir aquests llibres, n'hi ha d'altres, veuràs que moltes coses que has escrit no tenen res a veure amb els independentistes que creim que la nostra nació va de salses a Guardamar i de Fraga a Maó, com per exemple que ens "encantaría" esser espoliats pels barcelonins enlloc dels madrilenys, que som uns "acomplexats", uns sumisos i que no volem vertebrar la nostre societat. El més trist però és dir que algú és un estorbo, crec que ningú ho és, tampoc ho són els meravellosos cantants del video caca, culo, pedo, pis

    andreuet | 11/08/2009, 20:21
  9. Re: Estorat

    Hola Andreuet,

    Tan com m'ho planteges, ok i no tinc res a dir.

    Potser sigui millor transcriure les paraules (literals, sense afegir una coma) d'un líder independentista de les Illes (X):

    "Diferim en la concepció del país. Per mi és Mallorca i fins i tot Manacor. A les Illes ens uneix poc més que la CA i una bandera inventada per l'ocasió. El meu subjecte nacional són els Països Catalans"

    "L'artificialitat de les Balears i el sentiment d'indiferència emocional cap aquestes dels illencs no és cap invenció meva"

    "Perquè te penses que el PSM-ENE és una federació de partits, o que UM no existeix més enllà de Mallorca, o que el GOB no existeix a Eivissa i l'Obra Cultural Balear no és "Balear" sinó mallorquina igual que el diari Balears?"

    -Si no existeixen les Balears com a tal per què no s'han de voler vertebrar, igual que es volen crear els PPCC?

    -Si no existeix el sentiment entre illes, per què hauria d'existir entre els PPCC, molt més extensos, diversos i distants?

    -Si el problema és el nom, per què no li canviem i llestos?

    Potser ara he aclarit una mica què vull dir amb "catalans de Mallorca", enlluernats amb el Principat però donant l'esquena a Menorca i les Pitiüses. No arriben a l'autoodi dels gonelles... però Déu n'hi dó com s'hi acosten, si canvies Madrid per Barcelona!

    Que quedi clar que no ho són tots; però es fan notar, i l'aritmètica electoral els fa indispensables. Cada vegada entenc menys aquesta manera de pensar, i trobo a faltar una mica de seny.

    Conec independentistes, i són gent encantadora. I gent com Bernat Joan són excel·lents assatgistes, estigui o no d'acord amb les seves idees.

    Manel | 11/08/2009, 20:57
  10. Re: El misterioso independentismo de las islas X

    És un tema complicat aquest. A mi me sorprèn que quan he estat a Catalunya, allà desconeixen la realitat del P. Valencià i ses Illes que no és la mateixa que la d'ells. Més sorprenent és que molts ni s'esforcen a escoltar, van a la seva i no atenen a raons. Si uns no s'esforcen no ho faran els altres i al final ens trobarem que hi ha mil i un tipus de grups polítics i associacions independentistes que cada uan va a la seva. El que passa al P. Valencià és per mirar de fer les coses diferent, entendre'ns una mica, fer l'esforç almenys. Si cada comunitat va a la seva, malament. I el que passa a les Illes bé,no me basta un comentari per explicar-ho hehe

    caterina | 07/09/2009, 08:47
  11. Espanya és una canya

    Els nacionalistes espanyols sempre a la defensa d'Espanya, encara que ni ells sàpiguen que són nacionalistes, perquè, com tothom sap, el nacionalisme espanyol és invisible: la Nació espanyola va aparèixer com un bolet, ningú la va construir, ningú en va escriure la història i ningú la va ficar a la ment dels seus habitants, fins al punt de fer-los avergonyir de no ser prou espanyols. I mira que era fàcil fer-ho, sobretot tenint un Estat durant 300 anys :-)

    Això et diu Espanya: tingues vergonya de ser català i de parlar un dialecte. Escriu en espanyol. Pensa en espanyol. Sigues espanyol. Podràs parlar amb 420 milions de persones (suposant que puguis viure 40.000 anys) i moure't per més de 20 països (tots al tercer món, i a Espanya ja li ve just, encara sort dels catalans i bascos).

    Espanya fa fallida i peta per tots cantons, i els nacionalistes espanyols tenen por que algú vulgui reconstruir la seva antiga Nació, la que els espanyols van ocupar, envair, espoliar i colonitzar. De què viurien, si això passés?

    Hexenhammer | 12/11/2009, 16:14
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS