Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

Can Prunera, crònica d'una censura annunciada

maiorica | 12 Setembre, 2009 23:07

Can Prunera, llums i ombres

No tinc cap dubte que l’obertura de Can Prunera com a casa-museu és un regal per als amants de l’art. És una joia del modernisme arquitectònic i la seva restauració s’ha fet de manera exemplar. Passejar per les seves dependències de la planta noble i del primer pis suposa tornar enrere en el temps i rememorar en viu l’època gloriosa del Sóller modernista. El seu soterrani, habilitat com a sala d’exposicions temporals, és molt funcional i acollidora, i de la seva gestió futura dependrà la projecció de Can Prunera com a centre artístic de primer ordre. S’ha cuidat fins al mínim detall: mobles, enrajolats, estucats, vidreres... tot denota meticulositat i professionalitat en el seu procés de restauració.

Malgrat tot, alguns detalls no acaben de convèncer. Especialment en relació a la seva exposició permanent, allotjada fonamentalment a la segona planta i amb altres obres disseminades per la resta del casal. Fonamentalment aquesta col·lecció és d’art contemporani i bona part de la qual correspon a dates molt recents (inclús del segle XXI), una fet força contrastant amb el conjunt artístic-arquitectònic d’un casal construït l’any 1911. Escadusserament es troben obres pertanyents a aquesta època (si deixem de banda el mobiliari, excel·lentment recuperat), o mostres pertanyents a corrents artístics d’acord amb l’estètica de Can Prunera, la qual cosa distorsiona la seva funció de centre d’interpretació del modernisme.

A més el casal no és de titularitat pública sinó que està regit per la Fundació Tren de l’Art, tot i que les institucions participen del patronat que la regeix. El mateix succeeix amb la col·lecció permanent, de titularitat privada, que podria ser traslladada o disminuïda per decisió del seu propietari com ha succeït recentment al museu d’Es Baluard de Palma. Encara que la predisposició actual de sengles protagonistes és immillorable (i a la vista estan les fites aconseguides), l’actual posició de les institucions públiques no és la més adequada per garantir el manteniment de Can Prunera a plena disposició de la ciutadania a llarg termini en les condicions actuals. El present és molt il·lusionant i prometedor, però cal esperar a esdeveniments futurs.

*************************************************

Creo que he batido todos los records: cinco de seis diarios de las islas han censurado esta carta. Tan solo Sa Veu de Sóller se ha dignado a publicarla. Nunca una de mis cartas había suscitado tanto rechazo.

Por un lado los tres diarios dependientes del Grupo Serra (UH, DdB i Sóller), lo cual entra dentro de lo lógico, por desgracia, pues el dueño de los diarios también ha promovido la restauración de Can Prunera.

Pero también El Mundo y Diario de Mallorca han obviado la carta, quienes por el juego de filias-fobias o simple sentido de la actualidad tendrían que haberla publicado en algún caso. La envié dos veces a todos los diarios, por si acaso, no fuera a fallar el correo electrónico. El resultado ha sido el mismo: una unanimidad acojonante. Una bajada de pantalones y una cobardía de unas dimensiones que no me esperaba por parte de todos sus protagonistas.

Hay temas tabú, como en toda sociedad. Pero llega a ser tan obtuso como retorcido cuando afecta a todo el mundo, y más con temas tan (aparentemente) anecdóticos. Más aún cuando una carta como la mía intenta ser ponderada y no hacer apología casi pelotil o crítica descarnada. Si "llevarse bien" y mantener una amistosa competencia entre medios pasa por no rozar determinados temas en los que subyace mucho más que lo que se ve, incluso entre los supuestos extremos, mal vamos.

Tan solo en una ocasión los cuatro "grandes" diarios me dejaron de publicar una carta (y he enviado 126, no es una queja sin fundamento). En aquella ocasión se notaba el porqué, pero lo de ahora ¡es tan absurdo...!

Me han decepcionado. Por censores, por provincianos, o por infantiles. O todas las (sin)razones a la vez.

Comentaris

  1. Re: Can Prunera, crònica d'una censura annunciada

    No sóc capaç de fer cap més comentari, ni d'aportar raons que explicassin l'inexplicable. Només puc que expressar-te la meva solidaritat i l'enhorabona als amics de Veu de Sóller, que aguanten i aguanten... Sort a tots!

    Josep-Joan Rosselló | 13/09/2009, 11:52
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS