Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

La gravísima imposición lingüística en Baleares

maiorica | 10 Novembre, 2009 23:30

Estamos rodeados de imposiciones en materia lingüística. Ved, si no, la falta de libertad que padecemos en nuestro país: ¡hasta 140 normativas legales coartan nuestros derechos! ¡Hasta cuándo!
 
1• Constitució espanyola (27 desembre de 1978) obliga el coneixement del castellà.

2• Llei 85/78 Reales Ordenanzas de la Fuerzas Armadas (28 desembre de 1978) obliga el castellà en els actes de servei.

3• RD1011/81 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l’etiquetatge en espanyol.

4• RD 334/82, que regula l’ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers.

5• RD308/83, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà.
 
6• RD 2872/83, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana.

7• RD1521/84 sobre reglamentació tècnico-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol.

8• Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants.

9• RD 1915/84 sobre reglamentació d’escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l’etiquetatge en llengua espanyola oficial de l’Estat.

10• RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d’Ingrés del Personal al Servei de l’Administrtació de l’Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries.

11• Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior.

12• RD 179/85 que reglamenta els escorxadors d’aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s’han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l’Estat.

13• Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana.

14• RD 1348/85 sobre el reglament d’ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa.

15• O. M. de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior.

16• OM 19 d’agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses.
 
17• OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria.
 
18• OM de 15 d’octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva.

19• OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà.

20• RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà.

21• RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà.

22• RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè.

23• RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.
 
24• RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.

25• OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l’etiquetatge del decret 2058/82
 
26• Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.
 
27• OM de 24 de març de 1986, sobre l’etiquetatge dels alls i apis, obliga “al menos” la llengua espanyola.

28• RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.
 
29• OM 29 d’octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l’ús del castellà a les etiquetes.

30• OM de 29 d’octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l’etiquetatge en castellà.

31• OM de 29 d’octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes.

32• RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica.

33• RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin “almenys en castellà”.

34• RD 2003/86, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d’Oficials, Auxiliars i Agents de l’Administració de Justícia. Exigeix el castellà i només atorga 6 anys d’antiguitat al coneixement del català.

35• RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l’oli de pinyola refinat, obliga l’etiquetatge en castellà.

36• RD928/1987 relatiu a l’etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà.

37• RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals.

38• RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà.

39• RD 1174/87 regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit.

40• OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà.

41• RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
 
42• RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui “almenys en castellà”.

43• Decret 1496/87 de l’obtenció, l’expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana.

44• OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

45• RD 58/88 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d’aparells d’ús domèstic. Obliga que “al menos en castellano”.

46• RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d’objectes elaborats amb metalls preciosos.
 
47• RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut.

48• RD 429/88 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneixement del castellà, i només atorga 6 anys d’antiguitat pel coneixement del català.
 
49• OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura.
 
50• OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

51• RD 349/88 sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. Imposa l’ús de la llengua espanyola oficial de l’Estat.

52• RD 472/1988 sobre generació d’areosols. Obliga que almenys sigui en castellà l’etiquetat.

53• Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran “d’expressió originària espanyola”.

54• Llei 11/88 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà.

55• RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l’estat als recipients.

56• RD 1122/88 que aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim.

57• Llei 32/88, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats.

58• Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit.

59• RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l’etiquetatge en castellà.

60• RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l’etiquetatge.
 
61• RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l’orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat.

62• RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l’etiquetatge sigui en castellà.

63• RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d’etiquetar-ho en castellà.

64• RD 1468/88 que aprova el Reglament d’etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Obliga “al menos la lengua española oficial del estado”

65• OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant.

66• OM d’11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l’etiquetatge informatiu en castellà.

67• OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà.
 
68• OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d’Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà.
 
69• OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l’aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris.

70• OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà.

71• Llei Orgànica 2/89 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo.

72• OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos.

73• RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als envasos i retolació dels productes.

74• RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d’imprimir, i coles. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

75• OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l’etiquetat.

76• RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l’etiquetatge.

77• OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat.

78• RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques.

79• RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.

80• Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades.

81• Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana.
 
82• OM 15 de febrer de 1990, sobre l’etiquetatge d’articles de marroquineria, i viatge.
 
83• OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l’etiquetatge informatiu dels guants.

84• RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.

85• RD 472/1990 de 6 d’abril que regula els disolvents d’extracció utilitzats en l’elaboraciuó dels productes alimentaris.

86• RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris.

87• Llei 7/1991 que crea l’Instituto Cervantes., amb objectius només per l’”espanyol”.

88• Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals.

89• OM 3 d’abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà.

90• RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L’etiquetatge obligatori almenys en castellà.

91• OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L’etiqueta i l’envàs hauran d’estar redactats almenys en llengua castellana.

92• RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà.

93• OM del 8 d’abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes.

94• RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà.

95• RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes.
 
96• RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà.
 
97• RD 1164/1991 sobre comerç d’aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes.

98• RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà.
 
99• RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l’etiquetatge en castellà.

100• RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s’obliga almenys la llengua castellana.

101• RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l’etiquetatge.

102• RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l’etiquetatge.

103• RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin “almenys en l’idioma espanyol oficial en tot el territori de l’Estat”.

104• RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d’envasarles en castellà.

105• RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/88. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l’Estat.

106• RD 510/1992 que regula l’etiquetat dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament.

107• RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d’etiquetar-ho en castellà.

108• RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d’etiquetat en castellà.
 
109• RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d’utilitzar almenys el castellà.

110• Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. La llengua dels procediments tramitats per l’Administració de l’Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s’hi adrecin.

111• OM 12 de juny 1992, que regula les proves d’aptitud per a l’accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol.

112• RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents.

113• RD 308/1993 sobre comercialització dels mol•luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l’etiquetat.

114• RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà.

115• RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d’ús humà. Els prospectes si res més no seran en castellà.

116• RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l’Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català.

117• RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: “al menos en la lengua española oficial del Estado”.

118• RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d’altres determinats productes d’origen animal. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

119• RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnico-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

120• RD 2236/1993 que regula l’etiquetat i el prospecte dels medicaments d’ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.

121• RD 124/1994 que regula l’equitatge i la informació referent al consum d’energia i altres recursos dels aparells d’ús domèstic. Imposa el castellà.

122• OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d’enzims, microorganismes i els seus preparats en l’alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana.

123• RD 1185/1994 sobre l’etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.

124• RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l’etiquetatge i als certificats sanitaris.

125• OM 10 d’octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries.

126• RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes.

127• RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d’ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes.

128• RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d’aerosols. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

129• Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola.

130• Llei 30/1995 d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses han d’estar en castellà.

131• RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

132• RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes.

133• RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior.

134• RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l’etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.

135• RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà.

136• RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver.

137• OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

138• Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

139• RD 1718/1995 de 27 d’octubre sobre l’etiquetatge dels materials dels components principals del calçat.

140• RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació.
 
141• RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrals en castellà.
 
 
Estamos rodeados de imposiciones... ¿a qué esperan para advertirnos?
 
¿O en casa de herrero, cuchillo de palo?

Comentaris

  1. Re: La gravísima imposición lingüística en Baleares

    No calen comentaris.

    Josep-Joan Rosselló | 11/11/2009, 00:20
  2. Re: La gravísima imposición lingüística en Baleares

    Sí "calen" comentaris.

    Aquí tens un exemple:

    www.xescartigues.blogspot.com/2009/11/concurs-oposicio-sajuntament-de.html

    Quants punts corresponen al mèrit de parlar i escriure castellà en aquestes illes?

    No és igual d´incomprensible una cosa que s´altre? O només és imposició quan ho fan els altres?

    Estic d´acord amb que el català sigui oficial, per exemple, a l´àmbit judicial... Però també de que es facin proves de castellà per entrar als ajuntament de ses illes. Per què no?

    Daniel | 11/11/2009, 13:58
  3. Re: La gravísima imposición lingüística en Baleares

    Apreciat Daniel,

    Em menciones un cas concret amb el que estic d'acord: és injust, sense dubte. Jo mateix estic inscrit a borsins de la CAIB on els barems són exactament els mateixos.

    Però jo vull incidir en dos punts:

    1) Quan la "base de la piràmide" legislativa espanyola (és a dir la Constitució) en matèria lingüística és impositiva, dóna carta blanca perquè a tot arreu facin el mateix: CCAA, municipis, lleis i decrets, etc. Per què ha de ser il·legítim imposar si la mateixa Constitució ho fa? (que la llengua canviï és un altre tema: imposa, i punt).

    2) Hi ha un efecte compensatori en les lleis de les diferents administacions, i cadascuna imposa la seva llengua allà on pot per compensar el seu desavantatge en altres àrees.

    O sigui:

    - Jo imposo perquè tu imposes.
    - Jo imposo perquè tu ja ho has fet primer.
    - O imposem tots dos, o cap.

    "Diálogo para besugos". I així estem, any rera any...

    Altrament, totalment d'acord amb fer una prova també de castellà, o d'acreditació dels coneixements demanats (sense aquestes puntuacions desmadrades equiparables amb una llicenciatura, per descomptat).

    Però no per fer complir cap llei llingüística, sinó per la progressiva degradació del nivell de castellà de les noves generacions. Fins ara es feia amb el català perquè no estava present a les aules, i calia acreditar un domini (una altra cosa és el nivell exigit, que també hi discrep; més a Catalunya que a les Balears). Però ara ens trobem que amb el castellà també és necessari, per desgràcia.

    O sigui: o es fan proves dels dos, o de cap. I per demostrar capacitació, no per identitarismes. Però insistesc: això val PER TOTS i PELS DOS IDIOMES.

    Potser quan canviï l'article 3 de la Constitució començarà la vertadera represa del sentit comú. Les 140 lleis que surten al meu post són conseqüència d'aquesta primera. Com diem en castellà, "de aquellos polvos vinieron estos lodos". Tothom té la seva part de raó, però ningú està totalment equivocat.

    Manel | 11/11/2009, 16:59
  4. Re: La gravísima imposición lingüística en Baleares

    (enteneu perquè mai no m'he dedicat a la política? qui em voldria?)

    Manel | 11/11/2009, 17:09
  5. Re: La gravísima imposición lingüística en Baleares

    Es castellà es sa llengo comú que coneix tota sa gent que viu a Espanya, vengui d´on vengui. apart d´aixó, és castellà és xerrat per moltes més persones arreu del món que cualsevol altre llengo que se xerri a certs territoris de s´estat.
    Aixó no és imposició, sinò sentit comú i realidat, t. agradi o no. Me sap greu dir que sa llengo oficial i comú a Espanya és es castellà, però ses altres llengos de CCAA han de ser respectades i fomentar sa seva parla entre es ciutadans de s mateix territori on se parla.

    si tu no t, has dedicat a sa politica serà perque pentura no vals per aixó. Jo entenc lo que has volgut dir amb sa teva fantasmada anterior

    Manuelillo | 27/11/2009, 19:30
  6. Re: La gravísima imposición lingüística en Baleares

    Apreciat tocayo (que no tocaíllo),

    Això de "llengües comuns" és un concepte que mai no he vist clar. Si tothom a Espanya coneix el castellà serà perquè s'ha imposat durant moltes dècades a tot el territori, fa cent anys no era així. Una llengua comú no necessariament ha de ser la primera, ni la materna, ni la oficial a una part del territori o a tot el territori.

    Per altre banda, que el castellà es xerri a altres llocs del món, idò molt bé; però és un altre tema. Estem xerrant de la legalitat institucional de l'Estat, i aquesta no ha d'estar en funció del que xerrin, facin o diguin enfora. Si fos així, per què no imposem l'anglès com a llengua comuna si es xerra molt més encara que el castellà...!

    I una altra cosa: em fa feredat veure amb quina "naturalitat" molta gent diu que el castellà és oficial perquè és "evident", "sentit comú", "realitat", etc, i en canvi salten com llops allà on l'oficialitat correspon al català. Per què hi ha oficialitats diferents segons la llengua, i això és imposició al cap i a la fi? per què una cosa és "evident" i una altre és "imposició"?

    I encara diria més: si el castellà és una llengua tan parlada al món, haurien de ser les altres majorment protegides per evitar que desapareixin. Però no.

    No sóc partidari d'uns o altres, senzillament em pregunto per què el comportament varia davant el mateix fenòmen si les llengües són diferents. Em preocupen aquestes maneres de pensar limitades a dir que les coses "són evidents", vol dir que alguns han aconseguit el seu objectiu de convertir-nos en ramats de xais que pensen allò que altres els han fet pensar.

    I no em dedico a la política justament perquè no va amb mi dir les tonteries i vaguetats que sovint els polítics (de qualsevol partit, insistesc) han de dir. No vull que pensin per mi, i amés em pregunto massa el perquè de les coses. Un polític no pensa, xerra.

    Manel | 28/11/2009, 20:56
  7. Re: La gravísima imposición lingüística en Baleares

    Ja que citau es meu blog com a exemple, faré ses meves apreciacions. Hi ha casos, com tot lo referent a etiquetatge que és ridícul obligar a incloure es castellà. Som es ciutadans qui hem de decidir si volem o no comprar o utilitzar aquell producte. Altres, i entre elles l'art. 3 CE (obligació de conèixer el castellà) nos serveixen per estalviar-nos tota una colla de traductors a s'àmbit públic. Imagina que sense aquest article i tots els que d'aquí s'en desprenen (fronteres, registres, circulació, etc) hauríem de traduir-ho tot, i també entre gallec i basc, basc i català, gallec i català, espanyol i basc, etc...

    No trobes que ja tudam bastant de doblers amb ses administracions mal gestionades com per obrir una nova via d'aigo?

    Xesc Artigues | 07/12/2009, 08:30
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS