Administrar

Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca

La revolució circulatòria de Palma, un dels "reptes olímpics" de Ciutat

maiorica | 19 Novembre, 2009 18:00

Enguany Palma es troba immersa en un caramull d'obres que no semblen tenir fi. El Plan E ha afavorit una cascada d'intervencions que, sense el seu finançament, haguessin estat posposades indefinidament per manca de doblers. Però un dels temes més interessants i innovadors a les actuacions omnipresents a Ciutat és el replantejament viari afegit.
 
 

Durant els governs municipals anteriors, els grans projectes urbanístics i viaris culminats estaven presidits per dos factors. En primer lloc, foren actuacions d'abast local sense mesurar-ne el seu paper en el conjunt de Ciutat. En segon lloc, aquesta política va millorar molt els accessos a Palma: tercer carril autopista d'Inca, Jacint Verdaguer (que no havia de ser un parc...?), però sense acompanyar-lo d’una reordenació viària que absorbís aquest creixent parc mòbil i el subsegüent efecte embut. Un parc mòbil que, tanmateix, creix any rere any.

En particular, em crida molt l'atenció la vertebració i condicionament de dues rondes de circumval·lació viària que complementaran el trànsit de les Avingudes. Un primer anell viari, en sentit ponent, serà importantíssim. El format pels carrers avinguda Argentina, Balanguera, Andreu Torrens, José Alemany Vich, Ausiàs March, Jaume Balmes, Josep Darder i Reis Catòlics (i Brotad en un futur). El seu arranjament per aconseguir un cinturó que complementi i descongestioni les Avingudes serà peça clau una vegada estigui enllestit, i més quan es culmini l'obertura del carrer Brotad per enllaçar-hi amb l'autovia de Ponent i absorbir el trànsit d'entrada a Ciutat.

És curiós que, malgrat ser un vial de circumval·lació tan lògic (només cal mirar el mapa per veure'l) fins ara no s'havia potenciat. A aquells trams acabats o pròxims a la seva finalització queda palès que disposarà de tres carrils per a turismes, dos d'aparcament, un carril bici i la renovació del seu mobiliari urbà a imatge d’unes “segones Avingudes”.

 

El segon anell viari, en sentit llevant, el formen els carrers d'Antoni Marquès, Julià Álvarez, Francesc Sancho, Gabriel Maura, Nicolau de Pacs, Francesc Barceló i Joan Alcover. Gaudeix d'una urbanització similar a la del primer anell viari, però té l'inconvenient que no complementa el trànsit de les Avingudes, sinó que el desvia de part del seu traçat des de General Riera (caldrà veure com es resol el trànsit en el punt del desviament, una cruïlla força complexa). I si fem cas dels projectes futurs de Cort, aquesta serà la única via de circulació de turismes en sentit llevant, ja que les Avingudes quedarien reservades al transport públic (bus, taxi i tramvia), i al carril bici.

Tot això vol dir que el trànsit en sentit ponent es veurà molt beneficiat en disposar d'una doble corona circulatòria, mentre el de llevant tan sols es desviaria: a priori, un greuge comparatiu. En tot cas, els plans de Cort encara podrien modificar-se: sigui dit de pas, trobo a faltar un millor accés i divulgació pública als projectes, un defecte que continua sense esmenar-se.

 

Aquest frenesí urbanitzador guarda trets comuns amb la Barcelona preolímpica (1986-92), tant en el volum d'obra feta com en el seu impacte social a tots els nivells. Cap barceloní va restar aliè a la transformació, i directa o indirecta tothom s’hi va implicar. El procés fou trepidant, caòtic i sovint molest, però tingué un efecte balsàmic: va fomentar el debat ciutadà en un projecte emergent de ciutat, carrer a carrer i barri a barri, dels projectes presents i futurs, més enllà de les infraestructures olímpiques. Aquí no hi ha un gran esdeveniment a mode de corol·lari (tal vegada la capitalitat cultural de 2016, si tenim sort), però com en el cas de Barcelona la meta és fer ciutat. Les olimpíades van acabar, la nova urbs s'hi quedava.

Trobo a faltar aquesta il·lusió i un debat ciutadà generalitzat. Sovint molesten les obres, però poques vegades ens preguntem què s'hi vol aconseguir. No mirem més enllà del seu impacte puntual, no hi ha paciència ni sentit col·lectiu, i abunden les reaccions viscerals sense mesura. Quanta gent coneix en detall la planificació dels nous anells viaris? Qui agrairà els beneficis que li reportin? I sobretot... qui entonarà el "mea culpa" si les seves crítiques eren exagerades o precipitades?

Les molèsties causades per les obres poden atribuir-se a una mala planificació o a l'obligació d'enllestir-ho tot abans de cap d'any, la qual cosa obliga a escurçar els terminis i simultanejar actuacions. Però moltes de les obres fetes són "deutes pendents" d'anys anteriors, ajornades per manca de doblers o de planificació. Calien i no es feien. El Plan E serveix per recuperar terreny, i malgrat que podria haver un nou Plan E en 2010 cal aprofitar que paga l'Estat per posar-se al dia. Tal vegada en 2010 es pugui continuar, ja sense presses ni urgències històriques, la transformació de Ciutat.

Comentaris

  1. Bon vespre manel

    jo al s'enrevés que tú, som una mallorquina que intenta sobreviure a Barcelona des de fa quasi 30 anys. He descobert el teu blog per casualitat, per un comentari teu al bloc d'en Biel Barceló, i et vull felicitar, molts bons articles i una música que fa enveja.
    Au, una aferrada i bona nit.

    Conxa | 22/11/2009, 20:30
  2. Re: La revolució circulatòria de Palma, un dels "reptes olímpics" de Ciutat

    Gràcies Conxa. No m'atreveixo a dir qui ha sortit guanyant dels dos, hehehe... però crec que un és barceloní sempre, vagi on vagi.

    Escric el que puc i del que sé. Aquesta es l'avantatge de no treballar a un diari, on no sempre pots fer-ho com voldries, ni cal que sàpigues del que escrius.

    (potser m'ha sortit de nou la vena d'humor negre, amb això darrer)

    Salutacions

    Manel | 30/11/2009, 17:37
  3. Ho dius per jo això del diari?

    Al Diari de Balears on escrivia mai m'han dit lo que puc escriure o no. Com pots suposar no faig feina pel diari, vaig per lliure, però mai m'han posat cap entrebanc.

    Conxa | 04/12/2009, 19:17
  4. Re: La revolució circulatòria de Palma, un dels "reptes olímpics" de Ciutat

    No, no parlava de tu! Em referia als que fan feina de redactors, que sovint han d'escriure del que toca, els agradi o no, i que més d'una vegada cometen errades garrafals amb temes específics que es nota que no coneixen (per exemple de música clàssica, amb errades amb noms de compositors i intèrprets força escandaloses per a nosaltres els aficionats).

    Parlava genericament, sense que això vulgui dir que generalitzés.

    Els columnistes i/o col·laboradors -com tu- tenen major marge per escriure del què i com. Amb l'enfoc i l'opinió es pot discrepar, però sense defectes de contingut ni de forma que apareixen en els redactors.

    Una raça apart són els columnistes i redactors que anomeno "killers" (creadors d'opinió i desopinió, que ensalcen i enfonsen a qui toqui segons guerres mediatiques), però això donaria per hores.

    Manel | 04/12/2009, 20:19
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS