Calaix de sastre arran la meva vida quotidiana a Ciutat de Mallorca
maiorica | 13 Desembre, 2009 17:33
No va haver cap incident i hi prengueren part gent de tota mena, condició i ideologia. Convisqueren pancartes fetes a mà per ciutadans corrents, amb lemes de tota mena i força originals. L'ambient va ser festiu en tot moment, sempre pacífic i reivindicatiu. No vaig veure (almenys en el meu cas) cap polític de major o menor rang. Però sí militants de base de tot tipus de partits, i especialment em va satisfer veure l'exbatle de Palma, Ramon Aguiló, en una humil i discreta segona fila.
Espontàniament la concentració va fer una mena de "recorregut turístic": primer al "Palacete" de Jaume Matas (potser el moment més intens de tota la Mani), després al Parlament davant la porta del carrer Conqueridor, i finalment davant el Consell i Cort. En tot moment varen predominar proclames que sorgien espontàniament, i tot i que sorgien dirigides especialment contra Matas i Munar, també es va exigir que el Pacte es deixi de "codis ètics" i contemporitzacions semblants.

Tots varen rebre pels seus corresponents pecats i delictes, sense salconduits ni indulgències, i sense mirar carnets de partit. Per tot arreu hi havien càmeres de televisió, fotògrafs i periodistes de tots els mitjans prenent nota, la qual cosa ha garantit una justa difusió de l'esdeveniment.
Tal com es pretenia, no es veié cap símbol de formacions polítiques, associacions o col·lectius que intentessin capitalitzar la mobilització. Cap "Moisès" redemptor va intentar encapçalar-la: només el conjunt dels Tambors per la Pau aportaren un alegre ritme a un jornada que durà hora i mitja.
Crec que ha estat un èxit d'assistència, tractant-se d'una convocatòria estesa únicament a través d'Internet, sense grans suports ni publicitat, ni cap organització visible... i sobretot sembla que la ciutadania comença a despertar davant tanta misèria i tanta decadència. Potser es tracti d'un primer capítol d'acció popular. Esperem que a partir d'ara ningú no intenti capitalitzar-ho, perquè tot ha sortit espontàniament rodó.
Per acabar, vull donar l'enhorabona a tots els assistents.
Manel (Barcelona, 1973). Resideixo i sobrevisc a Palma. Moltes idees, pocs diners. No em caso amb ningú per conveniència. Si de cas per amor, a la veritat i la raó.
Viure és una ficció quotidiana que supero bastint la meva pròpia realitat. Si més no, per a mi és autèntic. Quatre dies en el teatre de la vida amb l'únic paper de protagonista que ens permeten exercir.
| « | Març 2010 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
Vaig llegir al diari, no fa molt, que som la comunitat amb més corrupció de tot l'Estat. Una vergonya. Me començava a preocupar tanta passivitat per part de la gent en els temps que corren. Sort que estan começant a reaccionar. Ah! I si no ho vaig entendre malament, aquesta manifestació es va convocar pel facebook. Internet, facebook, etc, també serveixen per a coses bones, tant criticar-los sempre. Tot depèn de com utilitzem les noves tecnologies i per a què.
Potser és per la construcció desmesurada que ha patit Palma?.